dijous, 21 de febrer del 2008

Camp solar

L'origen de tot esta en el replantejament de la pèrgola de formigó sobre la terrassa. La seva utilitat com a ombratge i com element estètic estava clar. Ens varem preguntar que pesaria si la substituíem per un camp solar. Manteníem la compra i la distribució dels panells solars s’hauria d’adaptar a l'arquitectura de la pèrgola malgrat es perdés una part de l’eficiència de captació. Una vegada feta la distribució hi varem encabir 13 captadors solars de 2mx1m.

La façana sud queda poc alterada pel camp solar. Amb aquesta disposició varem obtenir el vist i plau dels arquitectes del equip

Les plaques solars col·locades en fileres reprodueixen la textura d'una persiana veneciana. Les lames son els suports que integren els captadors solars i acullen els conductes .Les lames estan prou juntes com perquè el conjunt faci compra sobre la terrassa.

A la secció del camp solar es pot comprovar que la inclinació de les lames que contenen els captador no tenen la inclinació òptima per a la seva funció d'encarar-se al sol. Però s'ha obtingut una solució consensuada entre els arquitectes i els enginyers. De totes maneres el nombre de captadors necessari per a cobrir la terrassa és molt superior al recomanat per un camp solar d'un habitatge. Es a dir els inclinem poc però en posem de sobres.





dimecres, 20 de febrer del 2008

Energía Solar

L'energia del sol captada en el camp solar la destinarem a quatre usos que ordenats per prioritat seran:


  1. Aigua calenta sanitaria

  2. Calefacció dels habitatges

  3. Escalfament de l'aigua de la piscina

  4. Enmagatzamatge del calor pel hivern

Tot això queda sintetitzat en l'esquema de principi de la instal·lació.

Acudit



LA PUNXA D'EN JAP publicat a El Punt

dimarts, 19 de febrer del 2008

Aigües negres



La casa disposarà de tres circuits d'aigua: aigúes negres que van a la claveguera, aigües grises que aniran a un dipòsit previa depuració i aigües pluvials que aniran a la cisterna.












A les fotos enterrament dels conductes del circuit d'aigües negres fins a la connexió amb la claveguera. Entre els dos sistemes un sifó.




Fonaments

Comencem a fer el fonaments de la casa.


Armat de la base de la cisterna

dilluns, 18 de febrer del 2008

Recorregut aigües pluvilas



Recollim les aigües pluvials més netes a les terrasses. Hi ha tres terrasses que requereixen tres baixants.

Al arribar al sotre del garatge aquests baixants es conecten a uns filtres que separan l'aigua per anar a la cisterna de les impureses que continuen pel circuit d'aigües grises.

Els filtres aprofiten el 90% del aigua captada.






FILTROS PARA AGUA PLUVIAL
El Filtro para agua pluvial autolimpiable, se encarga de impedir que las partículas mayores de 0,18 mm entren en los depósitos de acumulación de agua de lluvia. Su avanzada tecnología permite el aprovechamiento del 90% del agua de lluvia una vez la calidad del aguas es adecuada para el almacenamiento. En sistemas industriales lel aprovechamiento es del 96%. El agua de rechazo (10%) garantiza la limpieza contínua del filtro durante la lluvia, y el correcto arrastre de las partículas rechazadas por el filtro.
Versiones:montaje vertical o pared para hasta 180m2 de superficie de captación. montaje horizontal o suelo para una superficie de captación de hasta 480m2 o 860m2 según vers

dijous, 14 de febrer del 2008

Enginyers Tècnics Industrials de catalunya



Hem convidat als Enginyers Tècnics a conèixer i visitar la casa bioclimàtica de Rubí.



Asunto RE: [LLISTA] Debat sobre el tema de l'aigua
De Marta Recolons
Para 'Llista oberta'
Enviado jueves, 14 de febrero de 2008 16:50

Hola,

Fins avui no he pogut veure els correus que s’han generat al voltant del debat sobre l’aigua.

Actualment estem treballant en un habitatge unifamiliar una mica excepcional. Disposa d’un dipòsit de recollida d’aigües pluvials de 70.000l, que s’ha construït sota una piscina, i un segon dipòsit, per la recollida de les aigües grises de 100.000l generades per la casa (dutxes, piques, rentadores,... tot menys l’inodor), per tal de poder-les reutilitzar en els WC’s i per el reg del jardí.

Les aigües pluvials s’utilitzaran per totes les aixetes de l’habitatge, rentadores, dutxes, ... ja que en molts casos aquesta pot arribar a ser molt millor que la que ofereixen algunes xarxes municipals.

De fet es tracta d’un projecte molt especial, en què a part de tenir aquesta gestió de l’aigua per al seu ús i consum, també s’utilitza l’aigua com magatzem energètic.

Bé, si voleu anar veient més informació, aquí us adjunto el blog que estem fent a la casa bioclimàtica. http:\\casabioclimatica.blogspot.com

A part, si voleu es podria organitzar una visita a l’obra per tal de veure els detalls de l’execució.


Atentament,


Marta Recolons

Aigües pluvials





El primer i més fàcil és aprofitar l'aigua de la pluja. Aquesta aigua s'haurà de recollir i enmagatzemar.
Donat que el subsol de la casa és de fàcil excavació hem decidit rebaixar el solar que ocupa la piscina fins al nivell del garatge. Asentarem la piscina sobra un pedestal de formigó que serà la cisterna on guardarem l'aigua quan plogui.



Excavació dels fonaments de la cisterna que serà a més el pedestal on es recolzarà la piscina.

dimecres, 13 de febrer del 2008

Prensa 20 Minutos


Un article a 20 Minutos sobre les cases bioclmàtiques

Enginyeria

Una vegada els arquitectes han explotat al màxim les posibilitats d'aprofitar l'energía adaptant el disseny de la casa, entran en joc els enginyers. Fins ara s'ha explorat i treballat el concepte d'arquitectura pasiva.El nou concepte que guiarà els pasos dels enginyers és l'aplicació de sistemes, instal·lacions,equips per a captar i aprofitar l'energía de forma activa.
Hi ha dos grans camps a desenvolupar: el de l'aigua i el del calor.




Pel que fa a l'aigua es vol captar i enmagatzamar l'aigua de la pluja i reaprofitar les aigües grises.


El sol haurà de ser la font d'energía per escalfar l'aigua per a la dutxa, per a la calefacció, per a la piscina.

Oficina Tècnica




Bé, us he de presentar l'equip que esta treballant en aquest projecte.
Es tracta de la gent de l'Oficina Tècnica d'Arquitectura i Enginyeria RECOLONS VINYES SL.



La oficina esta a Rubí, al CENTRE TÈCNIC, avinguda de l'Estatut, 130
Telèfon 93 699 72 09
http://recolons.net
marta@recolons.net

dimarts, 12 de febrer del 2008

Excavació

La terra de l'excavació és una barreja entre argila i sorra. No hi ha cap roca, el que fa que el procès sigui ràpid i poc complicat.


Entran les excavadores.
Per tal de poder trevallar més bé s'enduen tota la terra al voltant de la casa. Una vegada construits els murs del soterrani i els mur de contenció que limiten la parcel·la tornaran a portar la terra necesària per omplir els buits.


dilluns, 11 de febrer del 2008

Vent del nord


La casa s'ha dissenyat en forma de L. D'aquesta manera orientant el vertex cap el nord les dues ales formen uns deflectors que desvien les ventades d'hivern.Aconseguim originar una zona de racer a la part sud. Les dues terrasses davant les cuines queden protegides del vent fred i exposades al sol.

dijous, 7 de febrer del 2008

Neteja del solar


El març del 2006 iniciem els treballs. Primer una neteja per eliminar la vegetació del solar.
Aquí amb la meva germana varem posar per a la posteritat.

Piscina



També volem una piscina. Per aprofitar durant tot l'any aquest equipament la varem dissenyar adosada a la casa de manera que al'hivern sigui un element decoratiu, una làmina d'aigua que s'estent per sota les finestres.
A més des del punt de vista bioclimàtic aquesta masa d'aigua tant a prop de la casa actuarà com un regulador tèrmic. L'aigua cedirà calor a les fredes nits de l'hivern evitant les glaçades davant la casa. I a l'estiu l'evaporació del aigua crearà un microclima de frescor.

Pèrgola

Per protegir la terrassa del sol ens varem proposar construir una pèrgola de formigó .A les cobertes no transitables tenim previst un aïllament tèrmic important, però a les terrasses no poden posar molt de gruix per no haver de generar un esglaó per accedir al exterior. Això fa que l’aïllament tèrmic en a sobre el menjador de la nostra casa sigui fluix. Una manera de suplir aquesta deficiència és protegir la terrassa del fort solellament del estiu.




Un exemple de com volem que quedi extret d'una obra de l'Avinguda de l'Estatut de Rubí

façanes



Aquests son els plànols de les façanes sud i nord. Podreu comprovar que les obertures que donan al sud son molt més grans que les del nord.

Planta primera, dormitoris



A la planta pis hi hem distribuit els dormitoris. Una terrassa separa les dues cases.

dimecres, 6 de febrer del 2008

Wikipedia


És interesant saber com defineix wikypedia el terme bioclimàtica



Arquitectura bioclimática - Wikipedia, la enciclopedia libre

Planta baixa


El solar és gran i ens permet l'edificació d'una casa de 522 m2. construits. Una casa massa gran per a una família. Per aquesta raó vrem decidir compartir l'edificació amb la meva germana. Fariem dues cases aparellades. Una manera d'aprofitar l'espai urbanitzat, augmentant la densitat de població.
Navegant per internet he trobat un article que detalla punt per punt el que ha de tenir una casa bioclimàtica.
Ens ho llegirem amb calma.
Podeu conectar-hi clicant aquí

Viviendas bioclimáticas — decopasion

Inscripció a casabioclimatica.com


Ens convé rebre impulsos, idees, critiques per desenvolupar el projecte i millorar-lo.
Per aquesta raó hem demanat la inscripció com a socis en l'associació ADCB

La Asociación para el Desarrollo de la Casa Bioclimática –ADCB- es una entidad privada que reúne a buena parte de estas empresas y profesionales con amplia experiencia.

Su finalidad es promover y divulgar una mayor aplicación de criterios bioclimáticos en el urbanismo y la construcción, para que GANEMOS TODOS.

Un solar regular


La configuració casi bé rectangular del solar ens ha permès situar la casa ben centrada amb la façana més llarga orientada al sud.
Us ensenyem el plànol d'emplaçament de la casa sobre el solar.

dimarts, 5 de febrer del 2008

Requisits per un bon solar




Teníem clar quines eren les característiques del nostre solar somiat. Hauria de ser pla per poder distribuir la vida entre dins i fora.
La orientació sud. De cara al sol. Aquest era una premissa bàsica. Si volem aprofitar l’energia que ens arriba del sol el primer que s’ha de comprovar és com arriba el sol a la parcel•la.
En una posició ventilada. El vent o millor la marinada que al estiu bufa a Rubí és molt agradable i a més estalvia hores de climatització.Per postres des del nostra solar es divisa la muntanya de Montserrat.

El solar ideal


La Marta és de Rubí, l'Oscar de Barcelona i em decidit formar la nostra familía a Rubí.
Per tant em buscat a Rubí el emplaçament per a la nostra casa.
Varem trobar el nostre solar a Can Serrafosa. Us expliquerem que és una urbanització a prop del casc urbà. Tenim transport públic, una guardaria i en construcció una escola de primaria.Per descomptat els carrers estan completament urbanitzats i disposem de tots els subministraments. aigua,electricitat,telefonia i clavegueram.

Una nova casa per una nova generació



Em Quim ha nascut l’any 2007. Amb ell neix una nova època de gestió de l’aigua i l’energia. Al llarg de la seva vida la seva relació amb l’aigua serà diferent a la viscuda pels seus pares, per a ell serà normal l’estalvi i la consideració de l’aigua com un bé finit que cal respectar i aprofitar.
Preveient aquests nous reptes els seus pares li estem preparant una casa bioclimàtica Per a nosaltres és una novetat per en Quim serà l’habitual parlar de cisterna, recuperació de l’aigua de la pluja, depuració de les aigües grises,...
Pel que fa a l’energia del sol tindrà ben clar que és qui li escalfa l’aigua de la dutxa, escalfa la casa .
En aquest blog volem exposar-vos la història de la construcció de la nostra casa. Les solucions que hem adoptat, les avantatges que hem trobat, els problemes que hem hagut de resoldre.

googlec721dfb26ff47155.html